La poesia de martí boada ens sorprèn per la seva nuesa essencial i per la seva capacitat de projectar imatges imprevistes i fascinants, duna poderosa força evocadora: «el llençol de la nit amaga el bosc» o «llençol endolat de la vesprada». a les pàgines daquest llibre els arbres sentinelles, llargueruts, pollancregen i els fanals tenen «el posat / metàl·lic de la girafa sabanoide». boada ens diu: «darrere la finestra / hi ha la vida vera.»
