La poesia de ronsard és més viva que mai. la poesia de ronsard és, sens dubte, una poesia culta, peró va més enllá del culteranisme, pel camí de la vida viscuda, del temps i de lamor, els dos grans temes dels sonets que conté aquest llibre. la poesia nha parlat molt, de lamor i del temps, i de diverses maneres. una de les més clássiques i famoses és la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que no deixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encara és possible.amiga, abraçam, besam, estreny me encara més,i mesclant els alés, mescalfarás la vida,fes me petons a mils, tho prego, dolça amiga,incomptable ho vol tot, lamor, i sense lleis.besam, boca boníssima, no perdis ni un minut,¿o esperes ser allá baix, amb llavi esblaimat,per besar (de plutó ja la dona o lamant),quan no tinguis color ni res semblant a tu ara que vius, que em xuclin els teus llavis de rosa:balbuceja, besant me, amb la boca mig closa,mil paraules sense esma, als meus braços morint.jo moriré en els teus, i quan tu reviurás,jo ressuscitaré; anem així allá baix,per curt que sigui el dia, és millor que la nit.
